A Sabadell, si no hi vas ells ja hi són

Aviat farà un any de les eleccions municipals i cada cop es fa més evident (i es consolida) el pacte entre el PSOE i el PP a la nostra ciutat, o més concretament entre en Sr. Bustos i el Sr. Soriano. Evidentment, no es faran la foto públicament per visualitzar el compromís entre les parts, però tothom ha de saber que aquesta estabilitat aparent del govern de la ciutat la dóna un vot del Partido Popular, un vot del Rajoy, de l'Aznar, de l'Acebes,...

Els grans enemics a l'estat (si no hi vas ells tornen) a Sabadell ja hi són, i formen part de l'engranatge del PSC per mantenir el poder a la ciutat i indirectament les cadires i feines que donen a la gent del partit a l'administració pública o a empreses subcontractades.

La pregunta del Saballut (i que haurien de donar o buscar la resposta l'oposició sabadellenca i la premsa local) és:

Què li dóna el Sr. Bustos al Sr. Soriano? Què val un vot per aprovar els pressupostos? Quant val ser alcalde de Sabadell?

El SaBaLLuT, i el propi funcionament del sistema polític d'aquest país, sabem que res és gratuït en el món d'avui en dia (segurament ni els diaris del tren) per tant, tot i que només quedi en aquestes línies:
Srs. Bustos i Soriano, per DIGNITAT política i MORAL personal, el govern de la ciutat no pot sustentar-se en pactes encoberts, perquè essent així, s'entén que no són pactes del joc i sistema polític sinó que són pactes personals, favors, retorns,...

Feu públics els pactes, no alimenteu el desconcert, no promocionen la corrupció de la política, i sobretot, no enganyeu els ciutadans. Sr. Bustos (i en menor grau, Sr. Soriano) recorda que ets tú qui formes part del sistema polític i públic i no el sistema polític i públic que està el teu servei.

Perquè a Sabadell, si no hi vas ells ja hi són:

Ajuntament Insoldiari

Després del retorn entonant la melodia del "meua culpa", el SaBaLLuT continua amb la seva línia d'autocrítica. En l'article publicat fa mesos enrere "Tant costa acceptar la mort", realitzat amb la intenció de remoure l'aspectre cultural i juvenil de la ciutat, agitar les ments i la reflexió crítica dels membres de Sabadell Cultura i el Consell de Joves (agitar diria que ho va fer però no ser si en va aconseguir la reflexió crítica), i en general, la visió de les entitats vers la nostra ciutat, anava (com no) mal dirigit.
Sembla que la Fundació Sabadell Solidari és l'escollida per l'Ajuntament entre les diferents "coordinadores","agrupacions" (tant si val) que tenim a la ciutat per realitzar nous canvis, canviar-ne el model i el funcionament, amb l'objectiu de crear una institució més oberta i plural que la Fundació Sabadell Solidari, i que pogués integrar totes les entitats que actualment es troben fora d'aquest organisme (segons les fons oficials).
Sabadell és un clam, hi ha manifestacions, actes de desobediència (fins i tot cremes de fotos amb el logo de Sabadell Solidari), motins,...bé que és evident que el tema clau perquè siguem més solidaris i una ciutat més participativa, és passar d'una Fundació a un Consell. Breu apunt: el SabaLluT creia que amb el tema dels pressupostos participatius del 2007, les famosos 2000 enquestes enviades quinze dies abans a ciutadans escollits per la mà de Déu per tal d'integrar les seves demandes individuals, ja era suficient per cobrir l'expedient de la participació per tota la legislatura, sembla però que qualsevol excusa és bona per embrutar aquesta paraula.

Fundació o Consell?
Com si d'un règim autàrquic es tractés Sabadell Solidari s'ha d'obrir a altres entitats que ara en volen formar part. Que si tenen uns estatuts molt restrictius, que si hi ha una quota molt cara,...
No serà que el 0,7% del pressupost municipal són masses diners per cedir a una fundació amb autonomia de gestió? (i ho deixem en gestió!)
No serà l'Ajuntament qui acostuma a tenir més dificultats per relacionar-se amb les entiats i els ciutadans?
Cal obrir la participació a altres entitats! però hi ha un procés de participació obert a algun lloc?

PARTIDITZACIÓ NO
PARTICIPACIÓ SI

No hi ha excusa, però hi ha retorn.

No hi ha excusa, però hi ha retorn.
Durant un temps han estat inactiu els articles (interessants? atrevits?) del SaBaLLuT. És evident, que ningú els haurà trobat a faltar però potser ara que hi tornen a ser algú se'ls llegirà.
Aquest retorn no es perquè si.
Avui m'he despertat i m'he adonat de que cal tornar activar aquest petit espai crític, que de per si no és res si no hi ha un contingut diferent al que ja es pot cercar en altres espais.
Perquè no cal que torni la dreta tradicional per llevar-nos i adonar-nos que ens estan donant pel sac amb molts aspectes, de fet aquest blog té l'esperit de donar pel sac els que ens donen pel sac i en el moments del seu naixament eren els PSOE i estils busots els que donaven pel SAC, i és evident, que encara avui dominen "el cotarro" (amb el ben entès de l'expressió).

Les eleccions municipals van ser un correctiu pel SaBaLLuT, no va ser golejada però va quedar tocat, també sap que ho seran les generals dels veïns. El SaBaLLuT sempre perd a les eleccions però les properes tot i que "el donguin pel sac" no hi juga (la derrota és menys amarga). Bé es evident que les del 2008 també seran derrota. I tant li fa si guanya el PP o el PSOe les polítiques econòmiques no canviaran i l'estil serà similar (perquè el poder els ha assemblat, fixeu-vos sinó amb el ZP, cada cop té un discurs més igual al del PP).

Hi ha la teoria que quan governa la dreta (PP) els moviments socials créixen per denunciar les polítiques agressives del govern, i que la dreta de l'esquerra (PSOE) quan ho fa aconsegueix adormir el personal. Bé Sabadell segurament n'ha estat exepció als darrers anys pels diferents casos succeïts que tenien com a culpable el govern municipal, últimament però sembla que en Busots ha assimilat el paper del Montilla, el de la trista figura, i el problema de fons és que és l'únic que els hi surt bé: fer de gestor i no fer POLítIQUEs, no dir REs que no estigui escrit, que no estigui AMANiT.
EL SaBaLLuT tornarà a posar la SALSA perquè les crítiques estiguin el peu del canó. Aprofitant també aquest nou post comentar que ha nascut Vilaweb Sabadell (www.vilaweb.cat/sabadell) com a nou canal de comunicació, un fet molt interessant i bo per la nostra ciutat.

No canviem el debat, parlem de models

Ara toca 4t cinturó ferroviari... i el "metro del Vallès" què!!!
Ahir va sortir el regidor del PSC J. Sánchez amb una proposta per "impulsar" el 4t cinturó ferroviari. Què és una broma? (pregunta típica del Saballut). Durant quatre anys parlant del 4tcinturó de carreteres, durant prop d'un any parlant de la proposta de tren que passarà pel mig de Sabadell i ara resulta que, en paraules del regi, la prioritat és el consens amb la societat civil pel 4tcinturó ferroviari. Hipocresia no! són molts els que porten temps batallant per un model de transport per la comarca perquè ara en Campanya electoral ens rentem la cara embrutada als últims temps.

Paraules i més paraules.
Planejament, estratègia, planificació,...poc a poc i bona lletra (mots típics dels nostres governants). Però, les coses clares des del principi: quin model de transport voleu? carreteres o trens? més cotxes i més cotxes...o noves línies de tren, si pot ser a bon preu, perquè hi accedeixen les classes més pobres? No difomineu el DEBAT perquè com a ciutat i comarca ens hi juguem molt.

Si voleu consens amb la societat civil pel 4t cinturó ferroviari perquè no el voleu també pel 4t cinturó de carretera?

Il·lustrem el debat amb una vinyeta ceballuda!

Enquestes electorals (I)

Ciutadans/es de Sabadell,

Com es nota per la premsa local la Campanya municipal ja ha començat, per això ja corren les primeres enquestes pels partits polítics.
El Saballut ha tingut accés a una d'elles, evidentment, s'ha d'agafar en pinces pel sol fet de ser enquesta i no ser pública (és a dir, no sabem quina metodologia tècnica ha seguit).
El fet però és que el "ball de regidors" ja ha començat...

Actualment la representació a l'Ajuntament és la següent:
PSC, 15 regidors
CIU, 3 regidors
IC, 3 regidors
ERC, 2 regidors
PP, 2 regidors
Entesa, 2 regidors

Recordar que la majoria absoluta s'aconsegueix amb 14 regidors.

Enquesta obtinguda:
PSC, 13 regidors
CIU, 4 regidors
IC, 3 regidors
Entesa, 3 regidors
ERC, 2 regidors
PP, 2 regidors

Amb aquests resultats el PSC perdria la majoria absoluta però tindria encara molt marge per formar govern. De fet, podria pactar amb qualsevol dels altres partits, si bé, el PP és un outsider i Entesa i CIU ja han dit que no hi pactarien després de les eleccions. Per tant, amb aquests resultats, és molt possible que es faci un nou tripartit (PSC-IC-ERC).
Cal dir també que el fenomen (si és que ho és) de Ciutadans no entraria a l'Ajuntament.

Bé, el Saballut us anirà informant tant bon punt tingui més informació.

Tant COSTA acceptar la MORT

Ja és hora de que algú alci la veu i ho digui ben clar: hi ha dues “coordinadores” d’entitats a Sabadell que estan entre la vida i la mort i esperen a després de les eleccions per fer-ne el diagnòstic final. I no és fet casual que s’esperin a després de les eleccions perquè les dues es van crear amb la “magistral” direcció de l’actual govern i, és clar, si ja és difícil reconèixer els errors per un govern encara ho és més per aquestes èpoques electorals.

Cal però diferenciar i concretar en cadascuna d’elles els mals de mort que pateixen.
Per si algú no ho havia endevinat aquestes són SABADELL CULTURA i el CONSELL de JOVES.

Comencem par la primera; pateix el mal del mal inici, del relleu i de la gestió d’un local.
Les entitats que s’hi agrupen no tenen la suficient iniciativa per dinamitzar la cultura popular de Sabadell i ser, tal i com diu el seu cartell de l'entrada, un centre de producció de cultura popular. Cal però matisar i veure que potser pot ressuscitar ja que l’espai és bo i Sabadell és una ciutat amb un clar potencial de cultura (aquesta però no pot dependre mai de la tutela i el "deixar fer " d’un Ajuntament).
El remei és ben fàcil: donar pas a altres entitats de cultura popular que hi ha a la ciutat, que no viuen de les subvencions, que tenen gent més jove, que tenen noves idees, que no estan supeditades al poder bustonià, que tenen nous projectes... en fi que amb aire nou, l’ajuda d’alguna entitat que ja en forma i donant suport a aquestes entitats que viuen un mal moment es podria donar pols a tot el què envolta Sabadell Cultura.

Si el primer pacient encara es pot salvar el segon ja fa pudor perquè es va morir fa mesos.
Fent el diagnòstic clínic, El Consell de Joves, ha mort per un mal inici (provocat per intentar ser la solució d'altres problemes), la gestió d’un local, la manca de compromís dels integrants, per voler fer creure allò que no és i per convertir-se en un espai per la promoció individual deixant de banda els problemes reals dels joves. I és que, han fet mai un sol comunicat o posicionament d’algun problema de Sabadell? (no ho ser potser sí, però al Saballut no l’hi ha arribat). I és que, han fet mai res a part d’alguna festa i acte de propaganda al local que gestionen només pel seu us privat?
On éreu per la Festa Major, a les manifestacions per un habitatge digne, a les demandes per un oci de joves diferent a la zona Hermètica, a la reivindicació constructiva que ha de ser l’esperit dels joves per canviar les “coses” que no van bé...la meva reflexió és: Consell de Joves que heu fet per la ciutat de Sabadell durant la vostra curta vida?
El Saballut us ho dirà, fer creure que sou l’interlocutor dels joves a Sabadell quan com a rutina només parleu amb els dos o tres que van a jugar a la playstation al vostre local.
El remei és ben fàcil: acceptar la mort (que és el primer pas per recuperar l’estabilitat), retorn del local a l’Ajuntament i dissolució del Consell.
L’èxit de les entitats juvenils va lligat a la relació amb la cultura, el barri, a problemes socials greus, a l’esport,...una entitat juvenil per si sola no és res si a darrere no hi ha cap projecte concret o el que té va lligat als interessos polítics del moment.

En fi, el Saballut s'anticipa al què pot passar després de les eleccions o "si algú" és intel·ligent abans...

Presentacions: ORDINT o el PRINCIPAL?

Divendres passat va ser un dia d'inauguracions. També de contraposició de models de com és possible fer cultura a Sabadell. En Sr. Montilla va dir "abans el teatre principal era de la burgesia, ara és del poble", no ser si el blog del Saballut pot suportar la transcripció d'aquestes paraules (esperem que sí, suposo que sinó tampoc passaria res), ara bé, de moment l'única cultura que es va presentar divendres passat del i per el poble és Ordinit la trama, i ens limitarem a afirmar que abans el teatre era de la burgesia, ara és de la burgesia institucional.

Bé, per anar fent boca us passem les valoracions d'una ceba que va estar a l'acte d'Ordint.
--------------------------------------------------------------
Eren vora 2/4 de 9 del vespre, la sala del pis de baix de Can Capablanca estava plena a vessar, feia goig, en R comentava la presentació del que era l’acte de benvinguda a la segona etapa d’Ordint coincidint amb els 5 anys del primer numero. Parlaren també representants de diferents col•lectius que donen suport a la revista; des del Casal, és va aprofitar per fer quatre pinzellades del nou projecte i convidar-ne els assistents, en C i el seu gest sorneguer ho va fer en nom del nucli de la CAL a la ciutat, una defensa de la universalitat de la llengua i cultura catalanes i el perill que corren de desaparèixer vora 6.000 llengües, que també cultures, durant aquest segle, amb una oratòria brillant, i felicitant la gent d’Ordint i el conjunt de moviments crítics i populars de la ciutat pel seu ferm compromís amb la llengua, tot ben lluny de l’estil D que en T i jo mateix, li varem censurar per mail. Un tal Stop de la Sèpia verda no defrauda a ningú i ens alliçona amb una sèrie de consignes revolucionàries de marcat to assembleari i militant, després va aparèixer el tema de Sabadell cruïlla de l’Associació Territoris, amb una proposta alternativa dels nous serveis Ferroviaris molt coherent i engrescadora - la idea ha d’anar a la propera reunió del Cercle EURAM del Vallès - i per acabar, va ser una mare amb el fill a coll que ens va explicar la iniciativa de la Cooperativa d’aliments i consum responsable que ja te més de 60 unitats, famílies associades. Un pica a pica va servir perquè la gent comences a entaular converses amb un to marcadament distes i un duo musical de fons que amenitzava amb música en directa la vetllada, la cultura i compromís popular havien sigut convocats ahir a la nit al Casal. Després en M ens va fer una tirada de cartes al Tarot per endevinar el futur de la nova etapa d’Ordint, mentre a fora l’E conspirant amb el pretext de fer un cigarret. Acabada la sessió de Tarot una llarga conversa que varem tenir amb en M, l’A i un servidor ens va fer aprofundir en els Mites catalans i les possibilitats que aquell format de llançar cartes del Futur en públic podia tenir. En M ens confessà que també és clown i que per això les posades en escena no li son gens hostils. Jo al meu temps, vaig rememorar el mític Bernat de Saldes en defensa de la catalanitat de la màgia i bruixeria als Països Catalans i l’Anna ho recull amb l’encant del Canigó, el Foc d’Alacant i el positivisme de les cartes de l’Osho... més endavant va aparèixer el Circ Cric, en Raluy, en Charlie Rivel i en Poltrona, tot ben amarat de catalanitat i universalitat...d’allà en va sortir unes quantes idees que poden ser interessants.... al marxar l’hi confirmo a l’E el que ell ja sabia, amb aquesta nova conspiració també pot comptar amb el meu suport, quan varem arribar a casa vaig començar el llibre del Magí Sunyer Els Mites nacionals catalans d’EUMO, que havíem comprat ahir mateix a la tarda, semblava la continuació de la conversa amb en M a raó del nostre imaginari col•lectiu i la seva potencialitat....

La gent és la força d’aquest País i el dia que tots en siguem plenament conscients, aquells qui volen una societat adormida i condescendent amb les seves voluntats i interessos tindran la batalla perduda. Felicitats a la gent d’Ordint i sempre endavant!

J.C

Propostes de futur, OrDinT la CrUïLLa...

www.territoris.net

En aquest pàgina web es pot trobar l'article ampliat que publica en el seu retorn Ordint la trama. La revista torna amb més força que mai, i demostra que a Sabadell hi ha futur més enllà del dia a dia gris del malgovern.
Ho fa de dues formes, tornant com a revista, que és d'agrair i esperem que no decaigui, per cert, amb un format més amè i visual, i per altra banda, perquè presenta PROPOSTES per la ciutat des d'una visió no partidista i innovadora, i un cop més, ens ensenya que la societat civil crítica existeix.

Realment, la proposta de Territoris és molt interessant i deixa bastant pobre l'estudi realitzat per tot un Departament com és el de Política Territorial i Obres Públiques.
En Saballut Duran de Ferro no entrarà en valoracions però esperem que tots els sabadellencs tinguin la possibilitat de conèixer les diferents propostes, uns ho fan des de l'administració pública, amb grans despeses, utilitzant un sala del Pere IV per informar d'allò que es vol imposar, uns altres, utilitizem els mitjans no partidistes que tenen el ressò que tenen, però que alhora tenen la llibertat que altres no tenen.
El mapa que podeu veure és una de les propostes que realitzen. Des d'aquí animem a tothom que es llegeixi la proposta perquè, avui a Sabadell és un dels temes cabdals, més important que fets que han provocat mobilitzacions.

Endavant amb SABADELL CRUïLLA, el SaBaLLuT el pren com una bandera i un símbol d'esperit crític.

Intent de censura del Solstici d'Hivern

El Saballut torna amb notícies fresques.

La celebració del solstici per part de la Comissió de Festes Populars de Sabadell (CFPS).

El fet interessant és veure com anirà tot, sobretot perquè a l'Ajuntament no li fa cap gràcies que es celebrin activitats que ell no controla i encara menys per aquestes dates de pau i germanor. Per això, s'ha comportat com un autèntic GOS a l'hora de cedir els permisos i no ha concedit als organitzadors cap de les demandes sol·licitades. És més, l'acte de les fia-faies està PROHIBIT per perill de foc a la ciutat, a veure si hi ha collons d'enviar els Mossos en una acte que és una tradició a vàries ciutats catalanes. Així matiex l'acte de nit tampoc es veu gents bé i es fa a la Plaça Creu Alta perquè és l'única opció que han donatt i els hi quedava (allunyada del centre que és on hi ha més moviment).

Sembla doncs que la CFPS es passa pel "forro" la Marta Farrés i el govern bustonià i com sempre, l'Ajuntament quedarà amb la seva posició preferida, de cara (al diari) i de cul (als ciutadans).

El programa és el següent:

SOLSTICI D'HIVERN 2006

6 de la tarda a la plaça del Dr. Robert
FIA-FAIA (música a càrrec de l'Animalada)


12 de la nit a la plaça Creu Alta
enceça del FOC (torrades i cremat)
balls de l'ANIMALADA
WAKANU (espectacle de foc)
enceça de canyes Fia-Faia
concert de KANIMAMBO

24 de Desembre, vine!

MANI contra el 4t-CINTURÓ

Resum irònic de set anys de govern

Vinyeta editada la mes d'octubre a la revista el jueves.
Sense embuts, sense por,...Llàstima que ens hagin d'ensenyar com estem des de fora la ciutat.
I és que a Sabadell només veiem problemes quan surten els temes als mitjans d'ambit nacional o estatal.

Paco Bustos al Parlament

Al Saballut Duran de Ferro li ha arribat aquesta informació a través de la xarxa...
-------------------------------------------------------------------------------

A Sabadell milers de ciutadans estem atònits perquè el PSC ha inclòs en les seves llistes electorals al Parlament de Catalunya al Sr. Paco Bustos.

Qui és aquest personatge?
Doncs, és el germà de l’actual alcalde, Manuel Bustos, conegut per la seva arrogància i despotisme, que ha portat la ciutat a la portada dels diaris pels freqüents enfrontaments amb diversos col·lectius de la ciutat.

Cronologia
Entre els despropòsits de l’alcalde destaquen els de la policia municipal, quan estava sota la responsabilitat del candidat a diputat Paco Bustos. Només cal recordar alguna situació, com el cas de la nit del tancament del bar Bemba (27 de setembre de 2003), quan la policia municipal va perseguir el jovent per tot el centre de la ciutat, va detenir 11 persones i en va apallissar una vintena més a la porta d’un altre bar, sota l’atenta mirada del regidor Paco Bustos.

Una altra situació va ser la brutal detenció d’un jove de 14 anys per enganxar el famós adhesiu “Estil Bustos, No Gràcies”, a l’abril de 2005, que ha suposat una sanció judicial per el policia.

També era el Sr. Paco Bustos el responsable dels serveis de recollida de residus quan es va crear la taxa de residus (2004) o quan Sabadell va patir la pitjor vaga dels treballadors/es del servei de recollida d’escombraries que va posar la ciutat al límit del desastre sanitari (primavera 2005).

Finalment, per demostrar el seu valor i vàlua, el regidor va deixar la responsabilitat de la policia local (sense dimitir com a regidor) quan algú el va amenaçar pel telèfon del portal de casa seva. La posada en escena d’aquella no dimissió va ser digna de la seva família: plors, nens pel mig...

Qui ho havia de dir d’un senyor que és mosso d’esquadra? Potser algun dia ens expliquin com va accedir a la l’acadèmia dels mossos!

Quins són els mèrits del Sr. Paco Bustos per ser diputat?
Ser el germà del Manuel Bustos que el vol col·locar al Parlament per tenir algú de confiança en un lloc on ell està vetat i així ampliar el seu camp de poder. De pas, com a diputat serà aforat i per tant més difícil que pugui ser jutjat pel cas Bemba, en el qual està imputat per no haver evitat les agressions que tenien lloc al seu davant. Els parlamentaris només poden ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, normativa que dificulta molt l’exercici de l’acusació contra ells (perquè puguin fer la feina amb més garanties). No hauria de ser així quan el que es jutja són fets ocorreguts abans d’entrar al Parlamet. Aquest privilegi dels parlamentaris es pot convertir en una forma d’encobrir o defensar persones impresentables.

Si tenies pocs motius per votar al PSC, espero que la família Bustos t’hagin tret del mar de dubtes.

27-S. No ObLiDeM.

Aquest cap de setmana hi ha molt a recordar.

La nova ceba d'El SaBaLLuT, l'Estanislau Ribatallada, ens en fa una valoració.

Cal recordar i pensar en aquella nit de fa tres anys. Ho diré sense por. Jo hi era. Jo era un dels centenars de joves que aquella nit, amb una cervesa a la mà i un somriure a la cara, participava en la festa de comiat del bar Bemba. No passa res, no cal amagar res.

Estàvem dolguts perquè els propietaris d’aquell local no van suportar més la pressió de certs veïns i de les autoritats municipals, i van decidir tancar . Cosa previsible, i per això, tots érem allà, un cúmul de generacions barrejades per recordar tots els moments passats en aquell bar. Tot previsible, tot menys la visita dels “amics” no convidats.
La història de després es per tothom coneguda, corredisses i cops sense parar sota la atenta mirada dels regidors Bustos i Ayuso, i una desena de detencions. I les cerveses mig plenes en un portal, esperant l’últim glop.

Però després de tres anys que ens en queda?

La reacció immediata: l’opinió pública s’emprenya, 3000 sabadellencs i sabadellenques demanant dimissions per els carrers de Sabadell, la “nostra” classe política desconcertada i abocada a una profunda crisi conjuntural, i l’embrió d’una Plataforma d’afectats iniciant el seu llarg camí per passadissos de jutjats i ajuntament, i per places i carrers de Sabadell, defensant a onze joves encausats i denunciant a dos regidors del PsoE local, en Bustos i l’Ayuso.
Però i ara? , en el temps que s’ha assolit? , on son els esperats judicis on poguem mirar i assenyalar a aquests indesitjables regidors asseguts davant l’atenta mirada del representant del seu sistema judicial?. Por i temor a la llei del silenci, por i temor als pactes individuals, por i temor, en definitiva, d’acabar tot el tema per la porta del darrere.

El malpensat és qui troba la veritat deia el meu avi, i així he actuat. L’any que ve eleccions municipals, els càrrecs poden perillar, o no. Cal que el maig vinent els hi recordem la barbàrie a la seva cara. Si dic barbàrie, perquè es el que aquella nit es va respirar, la impotència d’estar rebent cops a tort i a dret només per estar en una festa. I la mirada gravada d’aquells regidors que creien estar netejant la ciutat d’indesitjables, com si d’un ghetto jueu assetjat per els nazis es tractés.

Sembla una data maleïda el 27 de setembre, aquell mateix dia de fa més de trenta anys, també de matinada, 5 lluitadors antifranquistes eren afusellats per la dictadura. Salvant les distànices i els fets, només ens queda una comparativa: els seus botxins tampoc van ser condemnats. Que la prudència no ens faci traïdors.

Estanislau Ribatallada

En honor al nom del blog

Castell improvitzat durant les festes de Sabadell 06

Festa, festa, Festa Major!

Es veu que la festa major no només són fotos per a la campanya (Com ja ha sortit a la premsa en Sr. Pepe Montilla va venir a la nostra vila a veure gegants. JA! No serà a buscar vots?).
Resulta que les festes també serveixen per fer crítica i sàtira a part de gresca i rauxa.
Així la nit de dijous la vaca va tornar a la plaça. Durant el transcurs de l'Animalada el símbol que ja fa un temps estava a la plaça va tornar. Dos poemes té la vaca, la cega (història ja passada) i la de la mala llet (la preferida del Saballut).

foto de: www.festespopulars.org

Si us hi fixeu bé al costat de la cabra es veu la vaca de color blanc.
De moment sembla que les autoritats no han tret el retrat, a veure quan dura.

Al Saballut tampoc li ha passat per alt altres incidències. Els teatre de guerrilla van tornar a fer de les seves i tot i l'intent de censura per part de l'Ajuntament i c0ncretament els responsables de cultura (ves a saber que més haurien dit), va dir un "(...) sovint vinc per aquí a Sabadell a prendre una cervesa al Morrosko, la República, la tetaria i el Bemba, ah no el Bemba no que ja no hi és". Un petit somriure de l'alcade denotava la seva incomoditat. Després del pregó trucada ràpida al gabinet d'imatge a veure si havia fet bé convidant els teatre de guerrilla.
Per cert, parlant de la tetaria. Aquest any no hi va passar el correbars (tot i la magnífica xaranga que hi havia). Sembla estrany que no s'hi passés, potser és que ja no necessiten difusió del bar i com que ara ja fan calers no cal col·laborar amb la festa. Molt malament!

Mentre tornava la vaca a la plaça per la porta gran, es feia el pica-pica ja típic, que segur que no esdevé una tradició, del Sr. Bustos a la bassa, acte que costa el mateix que li donen a la Comissió de Festes Populars de Sabadell (www.festespopulars.org) per organitzar tota la festa de les barraques i activitats de dia: electricitat, lavabos, tarima, taules de so, concerts, actes,... (TOT), aporx. uns 7000 eurillos.
No està mal, però el pròxim cop millor que el canapé se'l preguin a casa!! Suposo que utilitza la tàctica històrica d'afartar els assistents perquè alemenys no se'ls faci pesat el seu discurs mediocre. Tot plegat fàci, populista i de premsa rosa.

En fi, festa, festa Festa Major!!!
Saballut Duran de Ferro

De vacances amb Pere Quart

El SaBaLLuT marxa de vacances. Tornarà per les dates de Festa Major... Segons fonts dels primers col·laboradors del portal ja es prepara alguna que altra sopresa, alguna acció simbòlica...alguna acció contudent...
Abans de marxar però, us penjarem algún poema per pensar en la nostra història.
Bones vacances!!

----------------------------------------------------------------

Si al món hi ha d'haver reis que almenys sigui en Pere Quart
Un petit tastet de la seva obra, corrandes d'exili. Trist es sentia el nostre rei com sovint ens sentim nosaltres amb el govern dels disgustos.
Ja avancem que la pròxima obra que publicarem no serà d'enyorança sinó de banyes i de braus...

CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Saballut Duran de Ferro

En marxa

Benvolguts sabadallencs/ques,

Ja està aquí el blog de la nostra ciutat.

Perquè escriviu sense complexes què penseu dels partits municipals, del govern de la ciutat i de la situació a les places i carrers.
Per llegir articles amb informació diversa, sense censura ni control del govern.
Des de cultura, a urbanisme, fins economia i política institucional són temes de primer ordre per el Saballut.

Aquest bloc comença avui dia 26 de juliol i té una primera estació clara que poc a poc s'anirà descobrint.

Saballut Duran de Ferro ja està treballant perquè aquest espai tingui uns bons col·laboradors que li proporcionin notícies interessants i de bona font.

Us convidem doncs a proposar què necessita la ciutat i què cal fer per aconseguir la victòria.

Saballut Duran de Ferro