Divendres passat va ser un dia d'inauguracions. També de contraposició de models de com és possible fer cultura a Sabadell. En Sr. Montilla va dir "abans el teatre principal era de la burgesia, ara és del poble", no ser si el blog del Saballut pot suportar la transcripció d'aquestes paraules (esperem que sí, suposo que sinó tampoc passaria res), ara bé, de moment l'única cultura que es va presentar divendres passat del i per el poble és Ordinit la trama, i ens limitarem a afirmar que abans el teatre era de la burgesia, ara és de la burgesia institucional.
Bé, per anar fent boca us passem les valoracions d'una ceba que va estar a l'acte d'Ordint.
--------------------------------------------------------------
Eren vora 2/4 de 9 del vespre, la sala del pis de baix de Can Capablanca estava plena a vessar, feia goig, en R comentava la presentació del que era l’acte de benvinguda a la segona etapa d’Ordint coincidint amb els 5 anys del primer numero. Parlaren també representants de diferents col•lectius que donen suport a la revista; des del Casal, és va aprofitar per fer quatre pinzellades del nou projecte i convidar-ne els assistents, en C i el seu gest sorneguer ho va fer en nom del nucli de la CAL a la ciutat, una defensa de la universalitat de la llengua i cultura catalanes i el perill que corren de desaparèixer vora 6.000 llengües, que també cultures, durant aquest segle, amb una oratòria brillant, i felicitant la gent d’Ordint i el conjunt de moviments crítics i populars de la ciutat pel seu ferm compromís amb la llengua, tot ben lluny de l’estil D que en T i jo mateix, li varem censurar per mail. Un tal Stop de la Sèpia verda no defrauda a ningú i ens alliçona amb una sèrie de consignes revolucionàries de marcat to assembleari i militant, després va aparèixer el tema de Sabadell cruïlla de l’Associació Territoris, amb una proposta alternativa dels nous serveis Ferroviaris molt coherent i engrescadora - la idea ha d’anar a la propera reunió del Cercle EURAM del Vallès - i per acabar, va ser una mare amb el fill a coll que ens va explicar la iniciativa de la Cooperativa d’aliments i consum responsable que ja te més de 60 unitats, famílies associades. Un pica a pica va servir perquè la gent comences a entaular converses amb un to marcadament distes i un duo musical de fons que amenitzava amb música en directa la vetllada, la cultura i compromís popular havien sigut convocats ahir a la nit al Casal. Després en M ens va fer una tirada de cartes al Tarot per endevinar el futur de la nova etapa d’Ordint, mentre a fora l’E conspirant amb el pretext de fer un cigarret. Acabada la sessió de Tarot una llarga conversa que varem tenir amb en M, l’A i un servidor ens va fer aprofundir en els Mites catalans i les possibilitats que aquell format de llançar cartes del Futur en públic podia tenir. En M ens confessà que també és clown i que per això les posades en escena no li son gens hostils. Jo al meu temps, vaig rememorar el mític Bernat de Saldes en defensa de la catalanitat de la màgia i bruixeria als Països Catalans i l’Anna ho recull amb l’encant del Canigó, el Foc d’Alacant i el positivisme de les cartes de l’Osho... més endavant va aparèixer el Circ Cric, en Raluy, en Charlie Rivel i en Poltrona, tot ben amarat de catalanitat i universalitat...d’allà en va sortir unes quantes idees que poden ser interessants.... al marxar l’hi confirmo a l’E el que ell ja sabia, amb aquesta nova conspiració també pot comptar amb el meu suport, quan varem arribar a casa vaig començar el llibre del Magí Sunyer Els Mites nacionals catalans d’EUMO, que havíem comprat ahir mateix a la tarda, semblava la continuació de la conversa amb en M a raó del nostre imaginari col•lectiu i la seva potencialitat....
La gent és la força d’aquest País i el dia que tots en siguem plenament conscients, aquells qui volen una societat adormida i condescendent amb les seves voluntats i interessos tindran la batalla perduda. Felicitats a la gent d’Ordint i sempre endavant!
Bé, per anar fent boca us passem les valoracions d'una ceba que va estar a l'acte d'Ordint.
--------------------------------------------------------------
Eren vora 2/4 de 9 del vespre, la sala del pis de baix de Can Capablanca estava plena a vessar, feia goig, en R comentava la presentació del que era l’acte de benvinguda a la segona etapa d’Ordint coincidint amb els 5 anys del primer numero. Parlaren també representants de diferents col•lectius que donen suport a la revista; des del Casal, és va aprofitar per fer quatre pinzellades del nou projecte i convidar-ne els assistents, en C i el seu gest sorneguer ho va fer en nom del nucli de la CAL a la ciutat, una defensa de la universalitat de la llengua i cultura catalanes i el perill que corren de desaparèixer vora 6.000 llengües, que també cultures, durant aquest segle, amb una oratòria brillant, i felicitant la gent d’Ordint i el conjunt de moviments crítics i populars de la ciutat pel seu ferm compromís amb la llengua, tot ben lluny de l’estil D que en T i jo mateix, li varem censurar per mail. Un tal Stop de la Sèpia verda no defrauda a ningú i ens alliçona amb una sèrie de consignes revolucionàries de marcat to assembleari i militant, després va aparèixer el tema de Sabadell cruïlla de l’Associació Territoris, amb una proposta alternativa dels nous serveis Ferroviaris molt coherent i engrescadora - la idea ha d’anar a la propera reunió del Cercle EURAM del Vallès - i per acabar, va ser una mare amb el fill a coll que ens va explicar la iniciativa de la Cooperativa d’aliments i consum responsable que ja te més de 60 unitats, famílies associades. Un pica a pica va servir perquè la gent comences a entaular converses amb un to marcadament distes i un duo musical de fons que amenitzava amb música en directa la vetllada, la cultura i compromís popular havien sigut convocats ahir a la nit al Casal. Després en M ens va fer una tirada de cartes al Tarot per endevinar el futur de la nova etapa d’Ordint, mentre a fora l’E conspirant amb el pretext de fer un cigarret. Acabada la sessió de Tarot una llarga conversa que varem tenir amb en M, l’A i un servidor ens va fer aprofundir en els Mites catalans i les possibilitats que aquell format de llançar cartes del Futur en públic podia tenir. En M ens confessà que també és clown i que per això les posades en escena no li son gens hostils. Jo al meu temps, vaig rememorar el mític Bernat de Saldes en defensa de la catalanitat de la màgia i bruixeria als Països Catalans i l’Anna ho recull amb l’encant del Canigó, el Foc d’Alacant i el positivisme de les cartes de l’Osho... més endavant va aparèixer el Circ Cric, en Raluy, en Charlie Rivel i en Poltrona, tot ben amarat de catalanitat i universalitat...d’allà en va sortir unes quantes idees que poden ser interessants.... al marxar l’hi confirmo a l’E el que ell ja sabia, amb aquesta nova conspiració també pot comptar amb el meu suport, quan varem arribar a casa vaig començar el llibre del Magí Sunyer Els Mites nacionals catalans d’EUMO, que havíem comprat ahir mateix a la tarda, semblava la continuació de la conversa amb en M a raó del nostre imaginari col•lectiu i la seva potencialitat....
La gent és la força d’aquest País i el dia que tots en siguem plenament conscients, aquells qui volen una societat adormida i condescendent amb les seves voluntats i interessos tindran la batalla perduda. Felicitats a la gent d’Ordint i sempre endavant!
J.C
