Ajuntament Insoldiari

Després del retorn entonant la melodia del "meua culpa", el SaBaLLuT continua amb la seva línia d'autocrítica. En l'article publicat fa mesos enrere "Tant costa acceptar la mort", realitzat amb la intenció de remoure l'aspectre cultural i juvenil de la ciutat, agitar les ments i la reflexió crítica dels membres de Sabadell Cultura i el Consell de Joves (agitar diria que ho va fer però no ser si en va aconseguir la reflexió crítica), i en general, la visió de les entitats vers la nostra ciutat, anava (com no) mal dirigit.
Sembla que la Fundació Sabadell Solidari és l'escollida per l'Ajuntament entre les diferents "coordinadores","agrupacions" (tant si val) que tenim a la ciutat per realitzar nous canvis, canviar-ne el model i el funcionament, amb l'objectiu de crear una institució més oberta i plural que la Fundació Sabadell Solidari, i que pogués integrar totes les entitats que actualment es troben fora d'aquest organisme (segons les fons oficials).
Sabadell és un clam, hi ha manifestacions, actes de desobediència (fins i tot cremes de fotos amb el logo de Sabadell Solidari), motins,...bé que és evident que el tema clau perquè siguem més solidaris i una ciutat més participativa, és passar d'una Fundació a un Consell. Breu apunt: el SabaLluT creia que amb el tema dels pressupostos participatius del 2007, les famosos 2000 enquestes enviades quinze dies abans a ciutadans escollits per la mà de Déu per tal d'integrar les seves demandes individuals, ja era suficient per cobrir l'expedient de la participació per tota la legislatura, sembla però que qualsevol excusa és bona per embrutar aquesta paraula.

Fundació o Consell?
Com si d'un règim autàrquic es tractés Sabadell Solidari s'ha d'obrir a altres entitats que ara en volen formar part. Que si tenen uns estatuts molt restrictius, que si hi ha una quota molt cara,...
No serà que el 0,7% del pressupost municipal són masses diners per cedir a una fundació amb autonomia de gestió? (i ho deixem en gestió!)
No serà l'Ajuntament qui acostuma a tenir més dificultats per relacionar-se amb les entiats i els ciutadans?
Cal obrir la participació a altres entitats! però hi ha un procés de participació obert a algun lloc?

PARTIDITZACIÓ NO
PARTICIPACIÓ SI

No hi ha excusa, però hi ha retorn.

No hi ha excusa, però hi ha retorn.
Durant un temps han estat inactiu els articles (interessants? atrevits?) del SaBaLLuT. És evident, que ningú els haurà trobat a faltar però potser ara que hi tornen a ser algú se'ls llegirà.
Aquest retorn no es perquè si.
Avui m'he despertat i m'he adonat de que cal tornar activar aquest petit espai crític, que de per si no és res si no hi ha un contingut diferent al que ja es pot cercar en altres espais.
Perquè no cal que torni la dreta tradicional per llevar-nos i adonar-nos que ens estan donant pel sac amb molts aspectes, de fet aquest blog té l'esperit de donar pel sac els que ens donen pel sac i en el moments del seu naixament eren els PSOE i estils busots els que donaven pel SAC, i és evident, que encara avui dominen "el cotarro" (amb el ben entès de l'expressió).

Les eleccions municipals van ser un correctiu pel SaBaLLuT, no va ser golejada però va quedar tocat, també sap que ho seran les generals dels veïns. El SaBaLLuT sempre perd a les eleccions però les properes tot i que "el donguin pel sac" no hi juga (la derrota és menys amarga). Bé es evident que les del 2008 també seran derrota. I tant li fa si guanya el PP o el PSOe les polítiques econòmiques no canviaran i l'estil serà similar (perquè el poder els ha assemblat, fixeu-vos sinó amb el ZP, cada cop té un discurs més igual al del PP).

Hi ha la teoria que quan governa la dreta (PP) els moviments socials créixen per denunciar les polítiques agressives del govern, i que la dreta de l'esquerra (PSOE) quan ho fa aconsegueix adormir el personal. Bé Sabadell segurament n'ha estat exepció als darrers anys pels diferents casos succeïts que tenien com a culpable el govern municipal, últimament però sembla que en Busots ha assimilat el paper del Montilla, el de la trista figura, i el problema de fons és que és l'únic que els hi surt bé: fer de gestor i no fer POLítIQUEs, no dir REs que no estigui escrit, que no estigui AMANiT.
EL SaBaLLuT tornarà a posar la SALSA perquè les crítiques estiguin el peu del canó. Aprofitant també aquest nou post comentar que ha nascut Vilaweb Sabadell (www.vilaweb.cat/sabadell) com a nou canal de comunicació, un fet molt interessant i bo per la nostra ciutat.

No canviem el debat, parlem de models

Ara toca 4t cinturó ferroviari... i el "metro del Vallès" què!!!
Ahir va sortir el regidor del PSC J. Sánchez amb una proposta per "impulsar" el 4t cinturó ferroviari. Què és una broma? (pregunta típica del Saballut). Durant quatre anys parlant del 4tcinturó de carreteres, durant prop d'un any parlant de la proposta de tren que passarà pel mig de Sabadell i ara resulta que, en paraules del regi, la prioritat és el consens amb la societat civil pel 4tcinturó ferroviari. Hipocresia no! són molts els que porten temps batallant per un model de transport per la comarca perquè ara en Campanya electoral ens rentem la cara embrutada als últims temps.

Paraules i més paraules.
Planejament, estratègia, planificació,...poc a poc i bona lletra (mots típics dels nostres governants). Però, les coses clares des del principi: quin model de transport voleu? carreteres o trens? més cotxes i més cotxes...o noves línies de tren, si pot ser a bon preu, perquè hi accedeixen les classes més pobres? No difomineu el DEBAT perquè com a ciutat i comarca ens hi juguem molt.

Si voleu consens amb la societat civil pel 4t cinturó ferroviari perquè no el voleu també pel 4t cinturó de carretera?

Il·lustrem el debat amb una vinyeta ceballuda!

Enquestes electorals (I)

Ciutadans/es de Sabadell,

Com es nota per la premsa local la Campanya municipal ja ha començat, per això ja corren les primeres enquestes pels partits polítics.
El Saballut ha tingut accés a una d'elles, evidentment, s'ha d'agafar en pinces pel sol fet de ser enquesta i no ser pública (és a dir, no sabem quina metodologia tècnica ha seguit).
El fet però és que el "ball de regidors" ja ha començat...

Actualment la representació a l'Ajuntament és la següent:
PSC, 15 regidors
CIU, 3 regidors
IC, 3 regidors
ERC, 2 regidors
PP, 2 regidors
Entesa, 2 regidors

Recordar que la majoria absoluta s'aconsegueix amb 14 regidors.

Enquesta obtinguda:
PSC, 13 regidors
CIU, 4 regidors
IC, 3 regidors
Entesa, 3 regidors
ERC, 2 regidors
PP, 2 regidors

Amb aquests resultats el PSC perdria la majoria absoluta però tindria encara molt marge per formar govern. De fet, podria pactar amb qualsevol dels altres partits, si bé, el PP és un outsider i Entesa i CIU ja han dit que no hi pactarien després de les eleccions. Per tant, amb aquests resultats, és molt possible que es faci un nou tripartit (PSC-IC-ERC).
Cal dir també que el fenomen (si és que ho és) de Ciutadans no entraria a l'Ajuntament.

Bé, el Saballut us anirà informant tant bon punt tingui més informació.

Tant COSTA acceptar la MORT

Ja és hora de que algú alci la veu i ho digui ben clar: hi ha dues “coordinadores” d’entitats a Sabadell que estan entre la vida i la mort i esperen a després de les eleccions per fer-ne el diagnòstic final. I no és fet casual que s’esperin a després de les eleccions perquè les dues es van crear amb la “magistral” direcció de l’actual govern i, és clar, si ja és difícil reconèixer els errors per un govern encara ho és més per aquestes èpoques electorals.

Cal però diferenciar i concretar en cadascuna d’elles els mals de mort que pateixen.
Per si algú no ho havia endevinat aquestes són SABADELL CULTURA i el CONSELL de JOVES.

Comencem par la primera; pateix el mal del mal inici, del relleu i de la gestió d’un local.
Les entitats que s’hi agrupen no tenen la suficient iniciativa per dinamitzar la cultura popular de Sabadell i ser, tal i com diu el seu cartell de l'entrada, un centre de producció de cultura popular. Cal però matisar i veure que potser pot ressuscitar ja que l’espai és bo i Sabadell és una ciutat amb un clar potencial de cultura (aquesta però no pot dependre mai de la tutela i el "deixar fer " d’un Ajuntament).
El remei és ben fàcil: donar pas a altres entitats de cultura popular que hi ha a la ciutat, que no viuen de les subvencions, que tenen gent més jove, que tenen noves idees, que no estan supeditades al poder bustonià, que tenen nous projectes... en fi que amb aire nou, l’ajuda d’alguna entitat que ja en forma i donant suport a aquestes entitats que viuen un mal moment es podria donar pols a tot el què envolta Sabadell Cultura.

Si el primer pacient encara es pot salvar el segon ja fa pudor perquè es va morir fa mesos.
Fent el diagnòstic clínic, El Consell de Joves, ha mort per un mal inici (provocat per intentar ser la solució d'altres problemes), la gestió d’un local, la manca de compromís dels integrants, per voler fer creure allò que no és i per convertir-se en un espai per la promoció individual deixant de banda els problemes reals dels joves. I és que, han fet mai un sol comunicat o posicionament d’algun problema de Sabadell? (no ho ser potser sí, però al Saballut no l’hi ha arribat). I és que, han fet mai res a part d’alguna festa i acte de propaganda al local que gestionen només pel seu us privat?
On éreu per la Festa Major, a les manifestacions per un habitatge digne, a les demandes per un oci de joves diferent a la zona Hermètica, a la reivindicació constructiva que ha de ser l’esperit dels joves per canviar les “coses” que no van bé...la meva reflexió és: Consell de Joves que heu fet per la ciutat de Sabadell durant la vostra curta vida?
El Saballut us ho dirà, fer creure que sou l’interlocutor dels joves a Sabadell quan com a rutina només parleu amb els dos o tres que van a jugar a la playstation al vostre local.
El remei és ben fàcil: acceptar la mort (que és el primer pas per recuperar l’estabilitat), retorn del local a l’Ajuntament i dissolució del Consell.
L’èxit de les entitats juvenils va lligat a la relació amb la cultura, el barri, a problemes socials greus, a l’esport,...una entitat juvenil per si sola no és res si a darrere no hi ha cap projecte concret o el que té va lligat als interessos polítics del moment.

En fi, el Saballut s'anticipa al què pot passar després de les eleccions o "si algú" és intel·ligent abans...

Presentacions: ORDINT o el PRINCIPAL?

Divendres passat va ser un dia d'inauguracions. També de contraposició de models de com és possible fer cultura a Sabadell. En Sr. Montilla va dir "abans el teatre principal era de la burgesia, ara és del poble", no ser si el blog del Saballut pot suportar la transcripció d'aquestes paraules (esperem que sí, suposo que sinó tampoc passaria res), ara bé, de moment l'única cultura que es va presentar divendres passat del i per el poble és Ordinit la trama, i ens limitarem a afirmar que abans el teatre era de la burgesia, ara és de la burgesia institucional.

Bé, per anar fent boca us passem les valoracions d'una ceba que va estar a l'acte d'Ordint.
--------------------------------------------------------------
Eren vora 2/4 de 9 del vespre, la sala del pis de baix de Can Capablanca estava plena a vessar, feia goig, en R comentava la presentació del que era l’acte de benvinguda a la segona etapa d’Ordint coincidint amb els 5 anys del primer numero. Parlaren també representants de diferents col•lectius que donen suport a la revista; des del Casal, és va aprofitar per fer quatre pinzellades del nou projecte i convidar-ne els assistents, en C i el seu gest sorneguer ho va fer en nom del nucli de la CAL a la ciutat, una defensa de la universalitat de la llengua i cultura catalanes i el perill que corren de desaparèixer vora 6.000 llengües, que també cultures, durant aquest segle, amb una oratòria brillant, i felicitant la gent d’Ordint i el conjunt de moviments crítics i populars de la ciutat pel seu ferm compromís amb la llengua, tot ben lluny de l’estil D que en T i jo mateix, li varem censurar per mail. Un tal Stop de la Sèpia verda no defrauda a ningú i ens alliçona amb una sèrie de consignes revolucionàries de marcat to assembleari i militant, després va aparèixer el tema de Sabadell cruïlla de l’Associació Territoris, amb una proposta alternativa dels nous serveis Ferroviaris molt coherent i engrescadora - la idea ha d’anar a la propera reunió del Cercle EURAM del Vallès - i per acabar, va ser una mare amb el fill a coll que ens va explicar la iniciativa de la Cooperativa d’aliments i consum responsable que ja te més de 60 unitats, famílies associades. Un pica a pica va servir perquè la gent comences a entaular converses amb un to marcadament distes i un duo musical de fons que amenitzava amb música en directa la vetllada, la cultura i compromís popular havien sigut convocats ahir a la nit al Casal. Després en M ens va fer una tirada de cartes al Tarot per endevinar el futur de la nova etapa d’Ordint, mentre a fora l’E conspirant amb el pretext de fer un cigarret. Acabada la sessió de Tarot una llarga conversa que varem tenir amb en M, l’A i un servidor ens va fer aprofundir en els Mites catalans i les possibilitats que aquell format de llançar cartes del Futur en públic podia tenir. En M ens confessà que també és clown i que per això les posades en escena no li son gens hostils. Jo al meu temps, vaig rememorar el mític Bernat de Saldes en defensa de la catalanitat de la màgia i bruixeria als Països Catalans i l’Anna ho recull amb l’encant del Canigó, el Foc d’Alacant i el positivisme de les cartes de l’Osho... més endavant va aparèixer el Circ Cric, en Raluy, en Charlie Rivel i en Poltrona, tot ben amarat de catalanitat i universalitat...d’allà en va sortir unes quantes idees que poden ser interessants.... al marxar l’hi confirmo a l’E el que ell ja sabia, amb aquesta nova conspiració també pot comptar amb el meu suport, quan varem arribar a casa vaig començar el llibre del Magí Sunyer Els Mites nacionals catalans d’EUMO, que havíem comprat ahir mateix a la tarda, semblava la continuació de la conversa amb en M a raó del nostre imaginari col•lectiu i la seva potencialitat....

La gent és la força d’aquest País i el dia que tots en siguem plenament conscients, aquells qui volen una societat adormida i condescendent amb les seves voluntats i interessos tindran la batalla perduda. Felicitats a la gent d’Ordint i sempre endavant!

J.C

Propostes de futur, OrDinT la CrUïLLa...

www.territoris.net

En aquest pàgina web es pot trobar l'article ampliat que publica en el seu retorn Ordint la trama. La revista torna amb més força que mai, i demostra que a Sabadell hi ha futur més enllà del dia a dia gris del malgovern.
Ho fa de dues formes, tornant com a revista, que és d'agrair i esperem que no decaigui, per cert, amb un format més amè i visual, i per altra banda, perquè presenta PROPOSTES per la ciutat des d'una visió no partidista i innovadora, i un cop més, ens ensenya que la societat civil crítica existeix.

Realment, la proposta de Territoris és molt interessant i deixa bastant pobre l'estudi realitzat per tot un Departament com és el de Política Territorial i Obres Públiques.
En Saballut Duran de Ferro no entrarà en valoracions però esperem que tots els sabadellencs tinguin la possibilitat de conèixer les diferents propostes, uns ho fan des de l'administració pública, amb grans despeses, utilitzant un sala del Pere IV per informar d'allò que es vol imposar, uns altres, utilitizem els mitjans no partidistes que tenen el ressò que tenen, però que alhora tenen la llibertat que altres no tenen.
El mapa que podeu veure és una de les propostes que realitzen. Des d'aquí animem a tothom que es llegeixi la proposta perquè, avui a Sabadell és un dels temes cabdals, més important que fets que han provocat mobilitzacions.

Endavant amb SABADELL CRUïLLA, el SaBaLLuT el pren com una bandera i un símbol d'esperit crític.